1 David se’n va anar i es refugià a la cova d’Adul·lam. En saber-ho, van baixar-hi els seus germans i tota la família.
2 També es van reunir amb ell tots els qui tenien dificultats, gent endeutada i descontenta; en total, quatre-cents homes. I David n’era el capitost.
3 D’allà, David se’n va anar a Mispè de Moab, i demanà al rei de Moab:– Deixa que vinguin aquí el meu pare i la meva mare fins que jo sàpiga què farà Déu de mi.
4 Els va presentar al rei de Moab, i ells es quedaren allí tot el temps que David visqué en el seu refugi fortificat.
5 El profeta Gad va dir a David:– Abandona aquest refugi i vés-te’n a la regió de Judà.David se’n va anar i s’endinsà al bosc d’Hèret.
6 Saül va saber que havien localitzat David i la seva gent. Saül era a Guibà, assegut sota el tamariu del turó, amb la llança a la mà, envoltat de tots els homes de la seva cort.
7 Els va dir:– Escolteu, benjaminites. Es veu que el fill de Jessè us ha de donar a tots vosaltres camps i vinyes, i us ha de nomenar comandants i capitans,