3 D’allà, David se’n va anar a Mispè de Moab, i demanà al rei de Moab:– Deixa que vinguin aquí el meu pare i la meva mare fins que jo sàpiga què farà Déu de mi.
4 Els va presentar al rei de Moab, i ells es quedaren allí tot el temps que David visqué en el seu refugi fortificat.
5 El profeta Gad va dir a David:– Abandona aquest refugi i vés-te’n a la regió de Judà.David se’n va anar i s’endinsà al bosc d’Hèret.
6 Saül va saber que havien localitzat David i la seva gent. Saül era a Guibà, assegut sota el tamariu del turó, amb la llança a la mà, envoltat de tots els homes de la seva cort.
7 Els va dir:– Escolteu, benjaminites. Es veu que el fill de Jessè us ha de donar a tots vosaltres camps i vinyes, i us ha de nomenar comandants i capitans,
8 perquè tots conspireu contra mi. Ningú no m’havia advertit del pacte del meu fill amb el fill de Jessè. Cap de vosaltres no ha tingut compassió de mi, ni m’ha fet saber que el meu fill ha instigat un dels meus oficials a parar una emboscada contra mi, com a hores d’ara està fent.
9 Llavors l’edomita Doeg, el majoral dels pastors de Saül, va respondre:– Jo vaig veure com el fill de Jessè anava a Nob a trobar Ahimèlec, fill d’Ahitub.