4 Va arribar a les pletes del Ramat, on hi ha una cova vora el camí, i va entrar-hi a fer les seves necessitats. Però justament David era al fons de la cova amb els seus homes.
5 Els homes de David li van dir:– Aquest és el dia que el Senyor et va anunciar quan et deia: “Posaré el teu enemic a les teves mans i podràs fer-ne el que vulguis.”David es va acostar d’amagat i tallà la punta del mantell de Saül.
6 Però, un cop l’hagué tallada, va sentir remordiments,
7 i va dir als seus homes:– Déu me’n guard de fer cap mal al meu sobirà, l’ungit del Senyor! Ell és l’ungit del Senyor. No li faré res.
8 Amb aquestes paraules, David va retenir els seus homes i no els permeté que es llancessin contra Saül. Saül va sortir de la cova i va seguir camí enllà.
9 També va sortir David i va cridar, darrere de Saül:– Rei, senyor meu!Saül es va girar. David va agenollar-se i es prosternà amb el front a terra
10 i li digué:– Per què fas cas dels qui et diuen que David et vol mal?