11 ¿És que haig de prendre el meu pa, la meva aigua i el bestiar que immolo per als meus esquiladors, i donar-ho a una gent que ni sé d’on són?
12 Els homes de David se’n van tornar, arribaren on ell era i li ho van explicar tot.
13 David ordenà llavors als seus homes:– Que tothom prengui l’espasa!Tots es van cenyir l’espasa, i David també ho va fer. Van pujar amb ell uns quatre-cents homes, mentre uns dos-cents es quedaven a guardar els bagatges.
14 Entretant, un dels homes de Nabal havia advertit Abigail, la muller del seu amo:– David ha enviat missatgers des del desert a saludar el nostre amo, i ell els ha tractat molt malament,
15 encara que ells sempre s’havien portat bé amb nosaltres: no ens han molestat mai, ni ens ha desaparegut mai res mentre hem estat amb ells fent vida al ras.
16 Més aviat ens han protegit, com una muralla, tant de nit com de dia, tot el temps que hem pasturat el ramat vora seu.
17 Pensa tu mateixa què pots fer, perquè a hores d’ara ja hauran decidit la venjança contra el nostre amo i la seva família. I l’amo és tan poca-solta que no se li pot fer entendre res.