21 David s’anava dient: «He ben perdut el temps amb aquest enze. Li he guardat tot el que tenia al desert, no li ha desaparegut res, i ves com m’ho paga!
22 Però que Déu em faci caure al damunt tota mena de mals si abans de la matinada queda cap home a la propietat de Nabal!»
23 Quan Abigail veié venir David, va baixar corrents de l’ase i es prosternà davant d’ell amb el front a terra.
24 Després se li va llançar als peus, tot dient:– La culpa és meva, senyor. Deixa que la teva serventa parli, escolta les meves paraules.
25 Que el meu senyor no faci cas d’aquest poca-solta de Nabal, que és realment un “estúpid”, tal com diu el seu nom; efectivament, és un sac d’estupidesa. La teva serventa no va veure els homes que tu, senyor meu, havies enviat.
26 Però ara t’ho asseguro per la vida del Senyor i per la teva pròpia vida: el Senyor no vol que et prenguis la justícia pel teu compte i et taquis de sang. Que siguin com Nabal els teus enemics i tots els qui et volen mal!
27 Que el meu senyor accepti aquest present que la teva serventa ha portat per als homes que l’acompanyen.