17 L’atac de David va durar des de trenc d’alba fins al vespre de l’endemà. No se’n va escapar ni un, llevat de quatre-cents joves que van muntar en els seus camells i pogueren fugir.
18 David va recuperar tot el que els amalequites havien capturat, i també les seves dues dones.
19 No faltava ningú, ni petits ni grans, ni fills ni filles, ni res del botí ni del que s’havien endut. David ho va recuperar tot.
20 Va prendre als amalequites tots els seus ramats d’ovelles i vaques. Se’ls van endur davant l’altre bestiar i cridaven:– És el botí de David!
21 David va arribar al torrent de Bessor, on s’havien quedat aquells dos-cents homes que estaven massa fatigats per a seguir-lo. Van sortir a rebre David i la seva gent. David s’avançà a saludar-los.
22 Llavors tots els dolents i mesquins d’entre els qui l’havien acompanyat digueren:– Com que aquests no han vingut amb nosaltres, no els hem de donar res del botí que hem recuperat. Només la dona i els fills: que els prenguin i se’n vagin.
23 Però David digué:– Germans, no podeu disposar així del que el Senyor ens ha concedit. Ell ens ha protegit i ha fet caure a les nostres mans la banda d’amalequites que ens havia atacat.