4 Van enviar, doncs, gent a Siló per endur-se’n l’arca de l’aliança del Senyor de l’univers, el qui té per tron els querubins. Els dos fills d’Elí, Hofní i Pinhàs, acompanyaven l’arca de l’aliança de Déu.
5 Quan l’arca va arribar al campament, tot l’exèrcit d’Israel aixecà un crit de guerra tan fort que la terra retrunyia.
6 Els filisteus, en sentir aquella cridòria, es digueren:– Què deu ser aquest crit de guerra tan clamorós al campament dels hebreus?Tan bon punt van saber que l’arca del Senyor havia arribat al campament israelita,
7 els filisteus es van esparverar i es deien:– Déu ha arribat al seu campament. Pobres de nosaltres! Això no s’havia vist mai!
8 Pobres de nosaltres! Qui ens salvarà de les mans d’aquests déus tan poderosos? Són els déus que van assotar els egipcis amb tota mena de plagues al desert.
9 Filisteus, sigueu valents i porteu-vos com uns homes; si no, sereu esclaus dels hebreus, com ells ho han estat de nosaltres. Sigueu homes i lluiteu!
10 Els filisteus van atacar, i els israelites, derrotats, fugiren cadascú a casa seva. La desfeta va ser molt grossa: caigueren trenta mil homes.