7 els filisteus es van esparverar i es deien:– Déu ha arribat al seu campament. Pobres de nosaltres! Això no s’havia vist mai!
8 Pobres de nosaltres! Qui ens salvarà de les mans d’aquests déus tan poderosos? Són els déus que van assotar els egipcis amb tota mena de plagues al desert.
9 Filisteus, sigueu valents i porteu-vos com uns homes; si no, sereu esclaus dels hebreus, com ells ho han estat de nosaltres. Sigueu homes i lluiteu!
10 Els filisteus van atacar, i els israelites, derrotats, fugiren cadascú a casa seva. La desfeta va ser molt grossa: caigueren trenta mil homes.
11 L’arca de Déu fou capturada i els dos fills d’Elí, Hofní i Pinhàs, van morir.
12 Un benjaminita va córrer des del camp de batalla i aquell mateix dia arribà a Siló; en senyal de dol duia els vestits esquinçats i el cap cobert de terra.
13 Quan va arribar-hi, Elí estava assegut en el seu tamboret esperant prop del camí, amb l’ànsia al cor per l’arca de Déu. Tan bon punt aquell home arribà a la ciutat i donà la notícia, tot Siló va ser un clam.