2 Un cop allí, van portar-la al temple de Dagon i la col·locaren al costat mateix de la seva estàtua.
3 L’endemà, quan els d’Asdod es llevaren, van trobar Dagon caigut de bocaterrosa davant l’arca del Senyor. Van redreçar Dagon i tornaren a posar-lo al seu lloc.
4 L’endemà al matí, quan es llevaren, altra vegada Dagon havia caigut de cara a terra davant l’arca del Senyor. El cap i les mans, trencats, havien anat a parar al llindar. De l’estàtua, en quedava només el cos.
5 Per això, fins al dia d’avui, ni els sacerdots de Dagon ni cap dels qui a Asdod entren al temple de Dagon, no trepitgen el llindar.
6 El Senyor va fer sentir als habitants d’Asdod el poder de la seva mà i els va esporuguir, castigant amb una epidèmia de morenes la ciutat i tot el seu territori.
7 En veure-ho, els d’Asdod deien:– Que l’arca del Déu d’Israel no es quedi més entre nosaltres: ens fa sentir massa el poder de la seva mà, tant a nosaltres com al nostre déu Dagon!
8 Els d’Asdod van convocar els cinc primers magistrats de les ciutats filistees i els van preguntar:– Què n’hem de fer, de l’arca del Déu d’Israel?Ells van respondre:– Que la traslladin a Gat.Allà, doncs, van traslladar l’arca del Déu d’Israel.