20 De les someres que abans-d’ahir es van perdre, no te’n preocupis més, que ja les han trobades. ¿A qui estan destinades les millors riqueses d’Israel, sinó a tu i a tota la casa del teu pare?
21 Saül replicà:– ¿No sóc jo benjaminita, d’una de les tribus més petites d’Israel? ¿I no és la meva família la darrera de totes les famílies de la tribu de Benjamí? Per què em dius tot això?
22 Samuel va prendre Saül i el mosso. Un cop arribats, els va fer entrar a la sala i els col·locà a la presidència dels convidats. Eren una trentena.
23 Després va dir al cuiner:– Serveix la porció que et vaig donar amb l’ordre que la reservessis.
24 El cuiner va portar la pota amb l’espatlla i ho va servir a Saül. Samuel digué a Saül:– Aquí tens el tall guardat per a tu. Serveix-te’n i menja. Te l’he fet reservar perquè poguessis dir: “Sóc jo qui convida el poble.”Aquell dia, doncs, Saül va menjar amb Samuel.
25 Després van baixar del turó sagrat a la vila, i Samuel va conversar amb Saül al terrat de la casa.
26 L’endemà es desvetllaren a trenc d’alba. Samuel anà a cridar Saül al terrat dient-li:– Lleva’t, que em vull acomiadar de tu.Saül es va llevar, i ell i Samuel sortiren junts.