1 Passat un quant temps, el rei Artaxerxes va distingir amb grans honors Aman, fill d’Amedata, l’agaguita, promovent-lo al rang més alt, per damunt de tots els seus amics.
2 Tota la guàrdia de l’entrada del palau reial s’agenollava i es prosternava davant d’Aman. Així ho havia manat el rei. Però Mardoqueu era l’únic que no s’agenollava i es prosternava.
3 Veient-ho els de la guàrdia, li van dir:– Mardoqueu, per què no fas cas de les ordres del rei?
4 No passava dia que no li ho diguessin, però ell no els escoltava. Finalment van denunciar a Aman que Mardoqueu s’oposava a les ordres del rei. Mardoqueu els havia revelat que ell era jueu.
5 Quan Aman va constatar que Mardoqueu no s’agenollava ni es prosternava davant d’ell, es posà tan furiós
6 que decidí d’exterminar tots els jueus de l’imperi d’Artaxerxes.
7 Així, l’any dotze del regnat d’Artaxerxes, Aman va fer un decret en aquest sentit. Va tirar els daus de la sort per determinar el dia i el mes i fer morir en una sola jornada tots els connacionals de Mardoqueu. La sort va caure en el dia catorze del mes d’adar.
8 Després Aman digué al rei Artaxerxes:– Hi ha escampada entre les diverses nacionalitats del teu imperi una nació que té costums diferents de les altres i no compleix les ordres reials. No convé que el rei els deixi tranquils.
9 Si al rei li sembla bé, que es promulgui un decret d’extermini, i jo faré entrar al tresor reial tres-centes tones de plata.
10 El rei es va treure l’anell i el donà a Aman perquè segellés les cartes contra els jueus,
11 tot dient-li:– La plata te la pots quedar, i d’aquesta nació fes-ne el que vulguis.
12 El dia tretze del mes primer van ser convocats tots els escribes reials. Seguint les ordres d’Aman, van escriure en nom del rei Artaxerxes als generals i governadors de cada província des de l’Índia fins a Etiòpia, a les cent vint-i-set províncies de l’imperi i als caps de les diverses nacions, a cada una en la seva llengua.