3 Llavors el rei li va preguntar:– Però, què vols, Ester? Què demanes? Et donaré ni que sigui la meitat del meu regne.
4 Ester va respondre:– Avui és un dia assenyalat per a mi. Si al rei li sembla bé, que vingui amb Aman al convit que els prepararé avui mateix.
5 El rei va ordenar:– Crideu de pressa Aman, que hem de complaure Ester.I tots dos van acudir al convit a què Ester els havia invitat.
6 Mentre bevien, el rei va dir a Ester:– Què vols, reina Ester? Et concediré tot el que desitgis.
7 Ester va respondre:– Quin és el meu desig? Què demano?
8 Doncs, si gaudeixo del favor del rei, que el rei torni demà amb Aman al convit que jo els oferiré. Serà com avui.
9 Aman sortí content i feliç del palau del rei. Però, així que va veure al pati el jueu Mardoqueu, s’omplí d’una gran indignació.
10 Arribant a casa seva va fer venir els seus amics i Zosara, la seva dona,
11 per comentar-los la seva riquesa i els honors amb què el rei l’havia distingit, nomenant-lo primer ministre i confiant-li el govern de tot l’imperi.
12 I va afegir:– La reina no ha invitat ningú més que a mi per a acompanyar el rei al seu convit. I també m’ha tornat a convidar per a demà.
13 Però res d’això no em satisfà mentre vegi el jueu Mardoqueu a palau.
14 Llavors la seva dona Zosara i els seus amics li van dir:– Fes preparar una forca de vint-i-cinc metres d’alt. De bon matí parla’n al rei, i que hi pengin Mardoqueu. Després, ben satisfet, podràs acompanyar el rei al convit.La proposta va plaure a Aman, i van preparar la forca.