1 Toqueu el corn a Sió, doneu l’alarmaa la meva muntanya santa!Que tremolintots els habitants del país,perquè s’acosta,ja és a prop el dia del Senyor:
2 dia fosc i tenebrós,dia ennuvolat i negre.Un exèrcit potent, innombrable,despunta a l’horitzó,s’estén per les muntanyes.No se n’havia vist cap de semblantni se’n veurà mai més cap d’igual.
3 Tot just arriba,devora com el foc,i quan ha passat,encara crema com la flama.La terra, que era abans un paradís,s’ha convertit en un erm desolat.Res no s’escapa de les seves mans.
4 S’assembla a una càrregade cavalleria,avança al galop com els genets.
5 Eixorda com l’estrèpit dels carrosdamunt les carenes,com l’espetec d’herba ressecadevorada pel foc,com un exèrcit poderósa punt per a entrar en combat.
6 En veure’l, la gent s’estremeix,es torna blanca com la cera.
7 Escometen com soldats valents,com bons guerrersescalen les muralles.Van avançant arrenglerats,no se’n desvia cap ni un.
8 Ningú no destorba el company,tots avancen en filera.Sota una pluja de fletxes,es llancen sense desbandar-se.
9 Assalten la ciutat,corren per les muralles,s’enfilen per les cases,entren com lladres per les finestres.
10 Al seu embat trontolla la terrai el cel s’estremeix,el sol i la lluna s’apaguen,els estels perden l’esclat.
11 El Senyor, davant el seu exèrcit,fa sentir la seva veu.Les seves tropes són innombrables.Són irresistibles quan compleixenles seves ordres.Que n’és, de gran i terrible,el dia del Senyor!Qui podrà resistir-lo?
12 «Però ara –diu el Senyor–convertiu-vos a miamb tot el vostre cor,dejuneu, ploreu i lamenteu-vos.Ho dic jo, el Senyor.»
13 Esquinceu-vos el cor,i no els vestits.Convertiu-vos al Senyor,el vostre Déu,que és compassiu i benigne,lent per al càstig i ric en l’amor,i que es desdiu de fer el mal.
14 Qui sap si se’n desdirài us deixarà encara una benedicció:vi i farina per a oferiral Senyor, Déu nostre!
15 Toqueu el corn a Sió,proclameu un dejuni,convoqueu l’assemblea,
16 reuniu el poble,aplegueu la comunitat,congregueu els vells,reuniu els nens i els infants de pit.Que els joves esposossurtin de la cambra nupcial.
17 Que els sacerdots,servidors del Senyor,plorin entre el vestíbul i l’altari diguin:«Perdona el teu poble, Senyor,no abandonis la teva heretata l’escarni,a les burles dels altres pobles,que diuen:“On és el vostre Déu?”»
18 El Senyor, encès de zel pel seu país,es compadeix del seu poble
19 i li respon: «Jo us enviarétant de blat i de vi, i tant d’oli,que en quedareu saciats,i ja no permetréque us escarneixin els altres pobles.
20 Allunyaré de vosaltresl’enemic del nordi l’esbandiré cap a les terres ermes;l’avantguarda cauràal mar de llevant,la rereguarda s’ofegaràal mar de ponent.Se sentiran el seu tuf i la seva fetor.Han fet massa desastres!»
21 No tingueu por, terres,alegreu-vos-en i celebreu-ho,perquè el Senyorfa grans meravelles.
22 No tingueu por, animals feréstecs:ja reverdeix l’herbei de l’estepa;els arbres donen fruit,ceps i figueres reparteixen riquesa.
23 Alegreu-vos, fills de Sió,celebreu el Senyor, el vostre Déu,que us dóna, com abans,pluges generoses,la pluja de tardori la pluja de primavera.
24 Les eres s’omplen de gra,els cups sobreïxen de most i d’oli.
25 El Senyor diu:«Us rescabalaré de les collitesdevorades per llagostes,saltamartins, llagosts i saltarel·les,aquest gran exèrcit que he enviatcontra vosaltres.
26 Menjareu fins a saciar-vosi lloareu el nom del Senyor,el vostre Déu,que ha obrat meravellesenmig vostre.El meu pobleno haurà d’abaixar el cap.
27 Llavors sabreuque jo sóc present a Israel,que jo, i ningú més,sóc el Senyor, el vostre Déu.El meu pobleno haurà d’abaixar el cap.»