1 «En aquells dies, en aquell temps, restabliré Judà i Jerusalem.
2 Reuniré totes les nacionsi les conduiré a la vall de Josafat;allà les jutjarépel que han fet contra Israel,el meu poble, la meva heretat:l’han dispersat per totes les nacions,s’han repartit el meu país,
3 s’han fet a sorts el meu poble;han venut nois i noies com a esclausper pagar-se vins i prostitutes.
4 Què preteneu, doncs, de mi,vosaltres, Tir, Sidó i Filistea?De què voleu rescabalar-vos?Voleu passar comptes amb mi?Us en daria, tot seguit, la torna!
5 M’heu robat la plata i l’or,heu dut als vostres templesel millor dels meus tresors.
6 Heu venut als grecsels habitants de Judà i Jerusalem,els heu allunyat de la seva pàtria.
7 Però jo els cridarédel lloc on els heu venuti us faré pagar la vostra culpa:
8 vendré els vostres fillsi les vostres fillesa la gent de Judà,i ells els revendran als sabites,una nació llunyana.Sóc jo, el Senyor, qui us ho diu.»
9 Feu una crida a les nacions:«Proclameu la guerra santa,prepareu els guerrers;que avancin tots els combatents.
10 De les relles forgeu-ne espases,de les falçs, llances.Que l’inútil digui: “Sóc un valent.”
11 Correu, veniu, pobles veïns,concentreu-vos aquí.»I tu, Senyor,fes-hi acudir els teus valents.
12 El Senyor diu:«Que les nacions es posin en marxacap a la vall de Josafat;allà m’asseuré per jutjartots els pobles veïns.
13 Empunyeu la falç,ja és el temps de segar;trepitgeu el raïm,que el cup n’és ple:les tines sobreïxen.És enorme, la maldat dels pobles!
14 Hi ha grans gentadesa la vall de la Sentència;perquè a la vall de la Sentènciaja arriba el dia del Senyor.
15 El sol i la lluna s’enfosqueixen,els estels perden l’esclat.
16 El Senyor rugeix des de Sió,bramula des de Jerusalem;cel i terra s’estremeixen,però el Senyorés un refugi per al seu poble,una ciutadella per als d’Israel.
17 Llavors sabreu que jo sóc el Senyor,el vostre Déu,jo que habito a Sió,la meva muntanya santa.Jerusalem serà una ciutat santa,i els estrangersno la profanaran mai més.
18 »Aquell dia el vi i la lletcorreran per les muntanyes,s’escolaran pels turons;tots els rierols de Judàportaran aigua.Del temple del Senyoren naixerà una fontque regarà la vall de Xitim.
19 Egipte es tornarà una terra erma,i Edom, una estepa deserta,per les violències comesescontra Judà,per la sang innocentvessada al país.
20 Però Judà i Jerusalemseran habitats per sempre,
21 i als qui han vessat la seva sangno els deixaré sense càstig.Jo, el Senyor, residiré a Sió.»