1 Toqueu el corn a Sió, doneu l’alarmaa la meva muntanya santa!Que tremolintots els habitants del país,perquè s’acosta,ja és a prop el dia del Senyor:
2 dia fosc i tenebrós,dia ennuvolat i negre.Un exèrcit potent, innombrable,despunta a l’horitzó,s’estén per les muntanyes.No se n’havia vist cap de semblantni se’n veurà mai més cap d’igual.
3 Tot just arriba,devora com el foc,i quan ha passat,encara crema com la flama.La terra, que era abans un paradís,s’ha convertit en un erm desolat.Res no s’escapa de les seves mans.
4 S’assembla a una càrregade cavalleria,avança al galop com els genets.
5 Eixorda com l’estrèpit dels carrosdamunt les carenes,com l’espetec d’herba ressecadevorada pel foc,com un exèrcit poderósa punt per a entrar en combat.
6 En veure’l, la gent s’estremeix,es torna blanca com la cera.