6 En veure’l, la gent s’estremeix,es torna blanca com la cera.
7 Escometen com soldats valents,com bons guerrersescalen les muralles.Van avançant arrenglerats,no se’n desvia cap ni un.
8 Ningú no destorba el company,tots avancen en filera.Sota una pluja de fletxes,es llancen sense desbandar-se.
9 Assalten la ciutat,corren per les muralles,s’enfilen per les cases,entren com lladres per les finestres.
10 Al seu embat trontolla la terrai el cel s’estremeix,el sol i la lluna s’apaguen,els estels perden l’esclat.
11 El Senyor, davant el seu exèrcit,fa sentir la seva veu.Les seves tropes són innombrables.Són irresistibles quan compleixenles seves ordres.Que n’és, de gran i terrible,el dia del Senyor!Qui podrà resistir-lo?
12 «Però ara –diu el Senyor–convertiu-vos a miamb tot el vostre cor,dejuneu, ploreu i lamenteu-vos.Ho dic jo, el Senyor.»