7 Però jo els cridarédel lloc on els heu venuti us faré pagar la vostra culpa:
8 vendré els vostres fillsi les vostres fillesa la gent de Judà,i ells els revendran als sabites,una nació llunyana.Sóc jo, el Senyor, qui us ho diu.»
9 Feu una crida a les nacions:«Proclameu la guerra santa,prepareu els guerrers;que avancin tots els combatents.
10 De les relles forgeu-ne espases,de les falçs, llances.Que l’inútil digui: “Sóc un valent.”
11 Correu, veniu, pobles veïns,concentreu-vos aquí.»I tu, Senyor,fes-hi acudir els teus valents.
12 El Senyor diu:«Que les nacions es posin en marxacap a la vall de Josafat;allà m’asseuré per jutjartots els pobles veïns.
13 Empunyeu la falç,ja és el temps de segar;trepitgeu el raïm,que el cup n’és ple:les tines sobreïxen.És enorme, la maldat dels pobles!