6 però les meves paraules i els meus determinis, que vaig confiar als meus servents, els profetes, van arribar fins als vostres pares. Llavors ells van tornar a mi i van reconèixer que jo, el Senyor de l’univers, els tractava com m’havia proposat per culpa del seu comportament i de les seves obres.”
7 L’any segon del regnat de Darius, el dia vint-i-quatre del mes onzè, que és el mes de xebat, el Senyor va comunicar la seva paraula al profeta Zacaries, fill de Baraquies, fill d’Idó.
8 De nit, en una visió, vaig veure un cavaller que muntava un cavall roig. S’estava a la vall profunda, enmig d’unes murtres. Al seu darrere hi havia altres cavalls rojos, grisos i blancs.
9 Jo vaig preguntar:– Qui són aquests, senyor meu?L’àngel que parlava amb mi em va respondre:– Ara t’ho faré saber.
10 I el cavaller que estava entre les murtres va dir:– Són els qui el Senyor ha enviat a recórrer la terra.
11 Aleshores aquests van informar l’àngel del Senyor que s’estava entre les murtres:– Hem recorregut la terra, i a tot arreu hi ha pau i tranquil·litat.
12 L’àngel del Senyor va exclamar:– Senyor de l’univers, ja fa setanta anys que estàs irritat contra Jerusalem i contra les ciutats de Judà: quant de temps tardaràs encara a sentir-ne compassió?