1 L’àngel que parlava amb mi em va tornar a despertar com desperten un home quan dorm.
2 Em va preguntar:– Què veus?Li vaig respondre:– Veig un canelobre tot d’or i, a dalt, un recipient per a l’oli. El canelobre té set gresols i set brocs que alimenten cada un dels gresols.
3 Als costats del canelobre hi ha dues oliveres, l’una a la dreta i l’altra a l’esquerra.
4 Llavors vaig preguntar a l’àngel que parlava amb mi:– Què vol dir això, senyor meu?
5 Ell em va respondre:– No ho entens?Li vaig replicar:– No, senyor meu.
6 Aleshores l’àngel em va dir:– El Senyor comunica a Zorobabel aquestes paraules: “No valen ni força ni armes; només compta el meu esperit. Ho dic jo, el Senyor de l’univers.
7 Què és aquest munt de runes per a Zorobabel? Ell el converteix en una esplanada, retroba la primera pedra del santuari i tots aclamen: Visca, visca! La pedra!”
8 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
9 – Les mans de Zorobabel han posat els fonaments del santuari i les seves mans acabaran de construir-lo. Quan això es complirà, reconeixereu que el Senyor de l’univers m’ha enviat a vosaltres.
10 Els qui es reien dels inicis insignificants, ara s’alegren de veure la pedra de plom, la primera pedra, en mans de Zorobabel: en ella hi ha els set ulls del Senyor que inspeccionen el país.
11 Després vaig preguntar a l’àngel:– Què volen dir les dues oliveres que hi ha a la dreta i a l’esquerra del canelobre?
12 Li vaig preguntar també:– Què signifiquen les dues branques d’olivera que hi ha al costat de les dues canelles d’or que deixen rajar l’oli daurat?
13 L’àngel em va respondre:– No ho entens?Li vaig replicar:– No, senyor meu.
14 Aleshores ell em va dir:– Són els dos ungits que estan al servei del sobirà de tota la terra.