1 L’any quart del regnat de Darius, el dia quatre del mes novè, que és el mes de quisleu, el Senyor va comunicar la seva paraula a Zacaries.
2 Darius va enviar Betel-Sarèsser, alt oficial del rei, amb els seus homes, per implorar el favor del Senyor
3 i per fer aquesta consulta als sacerdots del temple del Senyor de l’univers i als profetes:– ¿Hem de continuar plorant i dejunant el mes cinquè, com hem fet durant tants anys?
4 Aleshores el Senyor de l’univers em va comunicar la seva resposta:
5 – Digues això a tots els habitants del país i als sacerdots:»“Des de fa setanta anysfeu dejunis i lamentacionsel mes cinquè i el mes setè,però vosaltres no dejuneu pas per mi.
6 I quan feu àpats rituals,mengeu i beveu per al vostre profit.”
7 Paraules com aquestes ja les proclamava el Senyor de l’univers per mitjà dels profetes d’altre temps, quan estaven habitades i en pau Jerusalem, les ciutats del seu voltant, el Nègueb i la Xefelà.
8 El Senyor va comunicar encara la seva paraula a Zacaries. Li digué:
9 – Això havia demanatel Senyor de l’univers:“Judiqueu amb justícia,tingueu els uns amb els altresun tracte lleial i compassiu.
10 No oprimiu les viudes i els orfes,ni els immigrants ni els pobres.No maquineu el malels uns contra els altres.”
11 Però ells no volgueren escoltar, es van girar d’esquena i es van tapar les orelles per no sentir-hi.
12 Van endurir els seus cors com el diamant i no feren cas dels ensenyaments i de les paraules que l’esperit del Senyor de l’univers els enviava per mitjà dels profetes d’altre temps. Aleshores el Senyor de l’univers es va irritar molt i va declarar:
13 «Així com jo cridavai ells no m’escoltaven,ara ells criden i jo no els escolto.
14 Els vaig dispersarentre pobles que no coneixien.El país va quedar desertal seu darrere,ningú no hi passava ni l’habitava.Van convertir aquella delíciaen una desolació.»