1 Demaneu al Senyorles pluges de primavera.Ell, que llança llampecsi congria tempestes,fa créixer per als homesl’herba del camp.
2 Però els ídols responenamb oracles mentiders,els endevins veuen falsedats,els somnis que expliquensón il·lusoris,donen falsos consols.Per això els vostres paresanaven esgarriats,abatuts com un ramat sense pastor.
3 «Contra els pastorss’encén la meva ira,passaré comptes amb aquests bocs.Jo, el Senyor de l’univers,em preocuparé del meu ramat,el poble de Judà,i el conduiré al combatcom un cavall gloriós.
4 D’ell sortirà la Pedra Angular,l’Estaca de la Tenda,l’Arc de Guerra:tots els capitans sortiran d’ell.