1 Germans, no vull que desconegueu que els nostres pares estaven tots sota el núvol, tots van passar el mar
2 i tots, per mitjà del núvol i el mar, foren batejats en Moisès;
3 tots es van alimentar amb el mateix menjar espiritual
4 i tots van beure la mateixa beguda espiritual: bevien d’una roca espiritual que els acompanyava, i aquesta roca era el Crist.
5 Però la majoria no foren agradables a Déu, com ho demostra el fet que van quedar estesos pel desert.
6 Tot això era un exemple per a nosaltres, perquè no desitgem coses dolentes, tal com ells van desitjar.
7 I no sigueu idòlatres, com alguns d’ells ho van ser, tal com diu l’Escriptura: El poble es va asseure a menjar i beure, i acabat s’aixecaren per divertir-se.
8 No ens llancem a cometre actes libidinosos, com ho feren alguns d’ells, i en un sol dia en van caure vint-i-tres mil.
9 No temptem el Crist, com alguns d’ells el temptaren, i van morir picats per les serps.
10 No murmureu, com alguns d’ells murmuraren, i van morir a mans de l’exterminador.
11 Tot això que els succeïa era un exemple, i va ser escrit per a advertir-nos a nosaltres, que ja ens trobem a la fi dels temps.
12 Per tant, qui es pensi estar dret, que miri de no caure.
13 Les proves que heu hagut de suportar no eren sobrehumanes; Déu és fidel i no permetrà que sigueu temptats per damunt de les vostres forces. I, juntament amb la prova, us donarà el mitjà de sortir-ne i poder-la suportar.
14 Per tot això, estimats meus, fugiu de la idolatria.
15 Us parlo com a gent assenyada: jutgeu vosaltres mateixos això que dic.
16 La copa de la benedicció que nosaltres beneïm, ¿no és comunió amb la sang de Crist? El pa que partim, ¿no és comunió amb el cos de Crist?
17 El pa és un de sol, i per això nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem d’aquest únic pa.
18 Mireu el poble d’Israel: ¿no és cert que els qui mengen la carn de les víctimes estan en comunió amb l’altar?
19 Què vull dir amb això? ¿Que la carn sacrificada als ídols o els mateixos ídols són alguna cosa?
20 Més aviat vull dir que aquests sacrificis no són oferts a Déu, sinó als dimonis, i jo no voldria que entréssiu en comunió amb els dimonis.
21 No podeu beure alhora la copa del Senyor i la copa dels dimonis! No podeu participar de la taula del Senyor i de la taula dels dimonis!
22 O és que volem provocar la gelosia del Senyor? Que potser som més forts que no pas ell?
23 Alguns diuen: «Tot és permès.» Però sapigueu que no tot convé. «Tot és permès», però no tot edifica.
24 Que ningú no busqui el propi interès, sinó el dels altres.
25 Mengeu de tot el que es ven al mercat, sense preguntar res per escrúpols de consciència,
26 perquè és del Senyor la terra i tot el que s’hi mou.
27 Si un que no és creient us convida i vosaltres accepteu la invitació, mengeu de tot el que us ofereixi, sense preguntar res per escrúpols de consciència.
28 Però si algú us diu: «Això és carn sacrificada en un temple pagà», no en mengeu, per consideració al qui us ho adverteix i que en fa un cas de consciència.
29 I quan dic consciència no em refereixo a la vostra, sinó a la seva. Ara bé, per què la meva llibertat ha de ser judicada per la consciència d’un altre?
30 Si jo dono gràcies a Déu pel que menjo, per què he de ser criticat pel menjar del qual dono gràcies?
31 Així, doncs, tant si mengeu com si beveu, com si feu una altra cosa, feu-ho tot a glòria de Déu.
32 Però no sigueu mai ocasió d’escàndol, ni per als jueus, ni per als grecs, ni per a l’Església de Déu.
33 Feu com jo, que procuro de complaure’ls tots en tot, no cercant el meu propi bé, sinó el bé de tots, perquè se salvin.