1 Per això, germans, quan vaig venir a vosaltres us vaig anunciar el designi de Déu sense cap ostentació d’eloqüència o de saviesa.
2 Mentre era enmig vostre, vaig decidir de no conèixer res més que Jesucrist, i encara crucificat.
3 Havia vingut a trobar-vos feble, temorós i tremolós.
4 Quan us parlava i us predicava, no ho feia amb el llenguatge persuasiu propi de la saviesa humana, sinó amb el poder convincent de l’Esperit,
5 perquè la vostra fe no es fonamentés en la saviesa dels homes, sinó en el poder de Déu.
6 De fet, als qui són adults en la fe, sí que els ensenyem una saviesa, però una saviesa que no és d’aquest món ni dels qui el dominen, que han de ser destituïts,
7 sinó la saviesa de Déu, amagada en el seu designi: des d’abans dels temps ell l’havia destinada a ser la nostra glòria.
8 Cap dels qui dominen aquest món no l’havia coneguda, perquè, si l’haguessin coneguda, no haurien crucificat el Senyor de la glòria.
9 Però, tal com diu l’Escriptura: Cap ull no ha vist mai, ni cap orella ha sentit, ni el cor de l’home somia allò que Déu té preparat per als qui l’estimen.
10 A nosaltres, però, Déu ens ho ha revelat per mitjà de l’Esperit, ja que l’Esperit tot ho penetra, fins el més profund de Déu.
11 ¿Qui coneix allò que hi ha en l’home, fora del seu propi esperit? Igualment, ningú no coneix allò que hi ha en Déu fora de l’Esperit de Déu.
12 I nosaltres no hem rebut l’esperit del món, sinó l’Esperit que ve de Déu, perquè coneguem els dons que Déu ens ha concedit.
13 I no parlem d’aquests dons amb un llenguatge après de la saviesa humana, sinó amb el que hem après de l’Esperit, ja que expressem les coses espirituals amb termes espirituals.
14 L’home terrenal no admet res que vingui de l’Esperit de Déu; li sembla insensat. No és capaç de comprendre-ho, perquè això només es pot jutjar espiritualment.
15 En canvi, l’home espiritual pot jutjar-ho tot, mentre que a ell no el jutja ningú.
16 En efecte, qui pot conèixer el pensament del Senyor, que pugui instruir-lo? Nosaltres, però, tenim el pensament de Crist.