10 un altre, el do de fer miracles; un altre, el do de profecia; un altre, el de discernir els esperits; un altre, el do de parlar en llengües; un altre, el do d’interpretar-les.
11 Tot això és obra de l’únic i mateix Esperit, que distribueix els seus dons a cadascú tal com ell vol.
12 El Crist és com el cos humà, que és un, encara que tingui molts membres: tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos.
13 Tots nosaltres, jueus i grecs, esclaus i lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos, i tots hem rebut com a beguda un sol Esperit.
14 Ara bé, el cos no consta d’un sol membre, sinó de molts.
15 Si el peu deia: «Com que no sóc mà, no sóc del cos», no per això deixaria de ser del cos.
16 I si l’orella deia: «Com que no sóc ull, no sóc del cos», no per això deixaria de ser del cos.