4 Quan uns afirmen: «Jo sóc de Pau», i els altres: «Jo sóc d’Apol·ló», ¿no vol dir això que viviu de manera purament humana?
5 Què és Apol·ló? Què és Pau? Només són uns servidors que us han encaminat a creure, cada un segons allò que ha rebut del Senyor.
6 Jo vaig plantar, Apol·ló va regar, però és Déu qui feia créixer.
7 Per això no són res ni el qui planta ni el qui rega; només compta Déu, que fa créixer.
8 El qui planta i el qui rega en fan un de sol, i cada un rebrà la seva recompensa d’acord amb el seu treball.
9 Nosaltres som col·laboradors de Déu, i vosaltres sou el seu conreu, l’edifici que ell construeix.
10 Jo, com a bon arquitecte, amb la gràcia que Déu m’ha donat, he posat el fonament, i uns altres hi construeixen al damunt. Però que cadascú miri bé com construeix!