1 Així, doncs, tothom ens ha de considerar com a servidors de Crist i administradors dels misteris de Déu.
2 Ara bé, dels administradors, l’únic que n’esperem és que siguin fidels.
3 Quant a mi, m’importa ben poc que em judiqueu vosaltres o un tribunal humà. Ni tan sols jo no em judico.
4 La meva consciència no m’acusa de res, però això no vol pas dir que jo sigui irreprensible. El qui m’ha de judicar és el Senyor.
5 Per tant, no judiqueu abans d’hora. Espereu que vingui el Senyor: ell farà llum sobre allò que s’amaga en les tenebres i posarà en evidència les intencions dels cors. Llavors l’elogi que es mereix cadascú vindrà de Déu.
6 Germans, fins ara he parlat de mi i d’Apol·ló esperant que us quedi clar sobre nosaltres dos aquell proverbi que diu: «Només val el que està escrit.» En conseqüència, que ningú no s’enorgulleixi posant-se a favor de l’un i en contra de l’altre.