4 No és la muller qui disposa del seu cos, sinó el marit, com tampoc no és el marit qui disposa del seu cos, sinó la muller.
5 No us refuseu l’un a l’altre, si no és de comú acord i durant un cert temps per tal de dedicar-vos a la pregària; però després torneu a tenir relacions matrimonials, no fos cas que Satanàs us temptés aprofitant-se de la vostra falta de domini.
6 Això ho dic per fer-vos una concessió, no per imposar-vos res.
7 Prou voldria que tothom fos com jo, però cadascú ha rebut de Déu el seu propi do: els uns, aquest; els altres, l’altre.
8 Als qui no són casats i a les viudes, els dic que és bó que continuïn com estan, tal com faig jo.
9 Però si no poden guardar continència, que es casin, perquè val més casar-se que cremar-se.
10 Als casats els dono aquesta ordre, que no és meva, sinó del Senyor: la dona no s’ha de separar del marit,