7 Prou voldria que tothom fos com jo, però cadascú ha rebut de Déu el seu propi do: els uns, aquest; els altres, l’altre.
8 Als qui no són casats i a les viudes, els dic que és bó que continuïn com estan, tal com faig jo.
9 Però si no poden guardar continència, que es casin, perquè val més casar-se que cremar-se.
10 Als casats els dono aquesta ordre, que no és meva, sinó del Senyor: la dona no s’ha de separar del marit,
11 i si se’n separa, que no es torni a casar o bé que es reconciliï amb el seu marit; i l’home no ha de deixar la seva muller.
12 Als altres, els ho dic jo, no pas el Senyor: si un dels germans té una muller que no és creient però que s’avé a conviure amb ell, que no la deixi.
13 Igualment, si una dona té un marit que no és creient però que s’avé a conviure amb ella, que no el deixi.