4 Abies, dret dalt de Semaraim, a les muntanyes d’Efraïm, digué:– Jeroboam i tots els israelites, escolteu-me:
5 Vosaltres prou sabeu que el Senyor, Déu d’Israel, ha concedit per sempre a David i als seus descendents la reialesa d’Israel, en virtut d’una aliança inviolable.
6 Amb tot, Jeroboam, fill de Nebat, servent de Salomó, fill de David, es va rebel·lar contra el seu senyor.
7 Entorn d’ell s’agruparen uns homes aventurers i malcontents, i s’oposaren a Roboam, fill de Salomó, que era jove i no tenia encara fermesa de caràcter per a poder-se enfrontar amb ells.
8 I ara vosaltres us penseu poder plantar cara al reialme del Senyor que és en mans dels descendents de David! Vosaltres sou una gran multitud i teniu amb vosaltres els vedells d’or que Jeroboam us va fer perquè els tinguéssiu com a déus.
9 Heu expulsat els descendents d’Aaron, sacerdots del Senyor, i els levites, i us heu instituït sacerdots com els altres pobles de la terra. A qualsevol que vingui a vosaltres amb un vedell del seu ramat i set moltons per a rebre la investidura sacerdotal, ja l’instituïu sacerdot d’uns que no són déus.
10 Pel que fa a nosaltres, el Senyor és el nostre Déu, i no l’hem pas abandonat. Els sacerdots que oficien davant el Senyor són descendents d’Aaron, i els levites compleixen les funcions que els corresponen.