1 Quan Salomó va acabar la seva pregària, baixà foc del cel i consumí l’holocaust i els sacrificis. La presència gloriosa del Senyor omplia l’edifici,
2 i els sacerdots no hi podien entrar, perquè l’havia omplert la presència gloriosa del Senyor.
3 Quan els israelites veieren que el foc baixava i que la presència gloriosa del Senyor era damunt l’edifici del temple, s’agenollaren i es van prosternar tots sobre el paviment amb el front a terra enaltint així el Senyor: «Que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor.»
4 Després el rei i tot el poble van oferir sacrificis davant el Senyor.
5 Les víctimes que el rei Salomó va oferir al Senyor foren vint-i-dos mil vedells i cent vint mil caps de bestiar entre anyells i cabrits. El rei i tot el poble van dedicar així el temple de Déu.
6 Els sacerdots atenien a les seves funcions, i els levites, amb els instruments per a cantar al Senyor que el rei David havia fet construir, enaltien el Senyor: «Perdura eternament el seu amor», tal com David els feia salmejar. Davant d’ells, els sacerdots tocaven les trompetes i tot el poble d’Israel estava dret.
7 Salomó també va consagrar l’interior de l’atri que hi ha davant l’edifici del santuari del Senyor. Allí va oferir els holocaustos, les ofrenes i el greix de les víctimes de comunió, perquè a l’altar de bronze que ell havia fet construir no hi cabien els holocaustos, les ofrenes i el greix.
8 En aquella ocasió, Salomó va celebrar la festa dels Tabernacles durant set dies, amb tot el poble d’Israel, una gran assemblea, vinguda des de Lebó-Hamat fins al torrent d’Egipte.
9 El dia vuitè van celebrar l’aplec sagrat de cloenda, ja que durant set dies havien celebrat la dedicació de l’altar, i durant set dies més la festa dels Tabernacles.
10 El dia vint-i-tres del mes setè, Salomó va acomiadar el poble. Ells se’n tornaren a casa seva, contents i amb el cor ple de goig per tot el bé que el Senyor havia fet a David, a Salomó i a Israel, el seu poble.
11 Quan Salomó acabà de construir el temple del Senyor i el palau reial, quan havia dut a bon terme tot el que s’havia proposat de fer en aquests dos edificis,
12 el Senyor se li va aparèixer de nit i li digué:– He escoltat la teva pregària i m’he escollit aquest lloc com a temple perquè m’hi ofereixin sacrificis.
13 Quan jo tanqui el cel i no hi hagi pluja, quan jo mani a la llagosta de devorar la vegetació del país o enviï la pesta contra el meu poble,
14 si llavors el poble que porta el meu nom s’humilia, prega, busca la meva presència i abandona la seva mala conducta, jo l’escoltaré des del cel, perdonaré els seus pecats i restabliré el seu país.
15 En endavant, tindré els ulls oberts i les orelles atentes a les pregàries que es facin en aquest lloc;
16 he escollit i santificat aquest temple perquè porti per sempre el meu nom. Hi tindré sempre posats els ulls i el cor.
17 Si tu et comportes davant meu tal com es va comportar el teu pare David, compleixes tot el que et tinc manat i observes els meus decrets i els meus preceptes,
18 jo consolidaré el teu tron reial, tal com vaig prometre al teu pare David en dir-li que mai no deixaria d’haver-hi un descendent seu que regnés a Israel.
19 Però si vosaltres apostateu i abandoneu els decrets i els manaments que us he anat donant, si aneu a retre culte a altres déus i els adoreu,
20 jo us arrencaré de la meva terra, la que us havia donat, trauré del meu davant aquest temple que jo havia consagrat al meu nom, i el convertiré en motiu de burles i escarnis entre tots els pobles.
21 Aquesta casa tan excelsa als ulls dels qui hi passaven a la vora, quedarà desolada, i llavors preguntaran: “Com és que el Senyor ha fet això amb aquest país i amb aquest temple?”
22 I els respondran: “És que van abandonar el Senyor, el Déu dels seus pares, que els havia fet sortir d’Egipte, i van anar darrere altres déus, els van adorar i els donaren culte. Per això el Senyor ha fet venir damunt d’ells tot aquest desastre.”