1 La reina de Saba sentí parlar de la fama de Salomó i anà a Jerusalem per posar-lo a prova amb enigmes. Venia amb un gran seguici i amb camells carregats d’espècies aromàtiques, d’una gran quantitat d’or i de pedres precioses. Es va presentar a Salomó i, conversant amb ell, li va fer totes les preguntes que li venien al pensament.
2 Salomó va donar resposta a totes les seves qüestions; no hi hagué res que el rei desconegués i no pogués resoldre.
3 Quan la reina de Saba va veure la saviesa de Salomó, el palau que havia construït,
4 els menjars de la seva taula, els habitatges dels seus cortesans, el capteniment i la indumentària dels seus criats i dels seus copers i de la seva comitiva quan pujava al temple del Senyor, va perdre l’alè,
5 i digué al rei:– És ben cert tot el que havia sentit explicar en el meu país sobre el teu parlar i la teva saviesa.
6 No m’ho he cregut fins que he vingut i ho he contemplat amb els meus propis ulls. I ara veig que no me n’havien dit ni la meitat! La teva saviesa supera la fama que m’havia arribat.
7 Feliç la teva gent, feliços els teus cortesans, que poden estar sempre al teu davant i escoltar la teva saviesa!
8 Beneït sigui el Senyor, el teu Déu, que s’ha complagut en tu i t’ha donat el seu tron reial, el tron que li pertany. Per l’amor que el teu Déu té a Israel, ell que vol que duri per sempre, t’ha fet rei perquè governis segons el dret i la justícia.
9 Després ella va obsequiar el rei amb quatre tones d’or, espècies aromàtiques en gran quantitat i pedres precioses. Mai més no arribaren tantes espècies aromàtiques com les que la reina de Saba va regalar al rei Salomó.
10 A més, els homes que estaven al servei d’Hiram i de Salomó i havien portat l’or d’Ofir, havien dut també fusta olorosa i pedres precioses.
11 D’aquesta fusta olorosa, el rei en va fer baranes per al temple del Senyor i per al palau reial, i arpes i lires per als cantors. Mai no s’havia vist fusta com aquesta al país de Judà.
12 El rei Salomó va regalar a la reina de Saba tot el que ella va tenir ganes de demanar-li, sense fixar-se en el que ella li havia dut. Després la reina se’n tornà al seu país amb el seu seguici.
13 El pes de l’or que arribava a Salomó en un sol any era de sis-cents seixanta-sis talents,
14 sense comptar allò que aportaven els grans mercaders i els petits comerciants. També els reis d’Aràbia i els governadors del país li aportaven or i plata.
15 El rei Salomó va manar fer dos-cents grans escuts d’or batut, que pesaven cada un sis quilos,
16 i tres-cents escuts petits, també d’or batut, que pesaven cada un tres quilos. Salomó els va dipositar a l’edifici del Bosc del Líban.
17 El rei va fer obrar un gran tron d’ivori recobert d’or fi.
18 El tron tenia sis graons i un escambell al peu del tron. Tocant als dos braçals del seient hi havia dos lleons drets,
19 i a banda i banda dels sis graons del tron hi havia dotze lleons més, dos a cada graó. Cap rei no havia fet mai res de semblant.
20 Totes les copes del rei Salomó eren d’or, i tota la vaixella de l’edifici del Bosc del Líban era d’or fi. No hi havia cap objecte de plata, ja que en temps de Salomó la plata no era gens apreciada.
21 El rei tenia a la mar una flota de grans vaixells, que navegaven a terres llunyanes amb els homes d’Hiram i cada tres anys tornaven carregats d’or, plata, ivori, mones i paons.
22 El rei Salomó superava tots els reis de la terra en riquesa i saviesa.
23 Tots els reis de la terra venien a veure’l per escoltar la saviesa que Déu li havia infós.
24 Cada un li portava el seu present: objectes de plata i d’or, vestits, armadures, espècies aromàtiques, cavalls i mules; i això, any rere any.
25 Tenia en els seus estables quatre mil tirs de cavalls i els carros de guerra corresponents, amb unes dotacions que pujaven a dotze mil homes. Els va acantonar a les ciutats on hi havia els carros de guerra i també prop d’ell, a Jerusalem.
26 Salomó era sobirà de tots els reis que hi havia des de l’Eufrates fins al país dels filisteus i fins a la frontera d’Egipte.
27 El rei va fer que a Jerusalem la plata fos tan abundant com les pedres i que hi hagués tanta fusta de cedre com sicòmors a la Xefelà.
28 Els cavalls de Salomó provenien d’Egipte i de tots el països.
29 La resta de la història de Salomó, des del principi a la fi, consta en la Crònica del profeta Natan, en la Profecia d’Ahià de Siló i en la Visió del vident Jedó, aquestes dues referents a Jeroboam, fill de Nebat.
30 La durada del regnat de Salomó a Jerusalem sobre tot Israel va ser de quaranta anys.
31 Salomó va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar a la ciutat de David, el seu pare. El va succeir el seu fill Roboam.