1 La gent del poble va prendre Joahaz, fill de Josies, i el proclamà rei per a succeir el seu pare a Jerusalem.
2 Joahaz tenia vint-i-tres anys quan començà a ser rei. Va regnar tres mesos a Jerusalem.
3 El rei d’Egipte el destituí a Jerusalem i va imposar al país un tribut de tres tones i mitja de plata i trenta-cinc quilos d’or.
4 Llavors el rei d’Egipte va fer rei de Judà i de Jerusalem el seu germà Eliaquim i li va canviar el nom pel de Joiaquim. Quant al seu germà Joahaz, Necó va agafar-lo i se’l va endur a Egipte.
5 Joiaquim tenia vint-i-cinc anys quan començà a ser rei. Va regnar onze anys a Jerusalem. Ofenia el Senyor, el seu Déu, amb el seu comportament.
6 Nabucodonosor, rei de Babilònia, va envair el país i s’endugué Joiaquim a Babilònia carregat de cadenes.
7 Nabucodonosor també s’hi va endur una part dels objectes del temple del Senyor i els diposità en el seu palau, a Babilònia.
8 La resta de la història de Joiaquim, les pràctiques abominables que va cometre i tot el que li esdevingué, consta en la Crònica dels reis d’Israel i de Judà. El va succeir el seu fill Jeconies.
9 Jeconies tenia vuit anys quan començà a ser rei. Va regnar tres mesos i deu dies a Jerusalem. Ofenia el Senyor amb el seu comportament.
10 Quan va arribar la primavera, el rei Nabucodonosor ordenà que el conduïssin a Babilònia, amb els objectes preciosos del temple del Senyor. Nabucodonosor va fer rei de Judà i de Jerusalem Sedecies, que era parent de Jeconies.
11 Sedecies tenia vint-i-un anys quan començà a ser rei. Va regnar onze anys a Jerusalem.
12 Ofenia el Senyor, el seu Déu, amb el seu comportament i no s’humilià davant el profeta Jeremies, que li parlava de part del Senyor.
13 A més es va rebel·lar contra el rei Nabucodonosor, que li havia fet jurar per Déu que li seria fidel. Va anar a la seva i endurí el seu cor, en lloc de convertir-se al Senyor, Déu d’Israel.
14 També tots els caps dels sacerdots i del poble multiplicaven les seves infidelitats, imitant les pràctiques abominables dels altres pobles, i profanaven així el temple del Senyor que ell s’havia consagrat a Jerusalem.
15 El Senyor, Déu dels seus pares, els advertia sense parar per mitjà dels seus missatgers, perquè no volia fer desaparèixer el seu poble i el santuari on residia.
16 Però ells feien befa dels missatgers de Déu, menyspreaven la paraula de Déu i es burlaven dels seus profetes, fins que la indignació del Senyor contra el seu poble s’arborà tant que ja no hi hagué remei.
17 Llavors el Senyor va enviar contra ells el rei dels caldeus, que va passar els seus joves a tall d’espasa a l’interior del seu santuari, sense cap pietat pels nois i per les noies, pels ancians i pels vells decrèpits. El Senyor ho va posar tot a les seves mans.
18 El rei dels caldeus es va emportar a Babilònia tots els objectes del temple de Déu, grans i petits, els tresors del temple del Senyor, els del rei i els tresors dels seus prohoms.
19 Després incendiaren el temple de Déu, enderrocaren la muralla de Jerusalem, calaren foc a tots els seus baluards i destruïren tot el que hi havia de valor.
20 Finalment s’endugueren deportats a Babilònia tots els supervivents de la mortaldat, i van ser vassalls del rei i dels seus fills, fins que el reialme de Pèrsia va imposar el seu domini.
21 Així es va complir la paraula que el Senyor havia anunciat per boca de Jeremies: «La terra gaudirà del seu repòs tot el temps de la seva desolació, en compensació pel repòs que no ha tingut, fins que s’hauran complert setanta anys.»
22 L’any primer del regnat de Cir, rei de Pèrsia, el Senyor va decidir de complir el que havia anunciat per boca de Jeremies. Va moure el cor de Cir, rei de Pèrsia, a promulgar per tot el seu imperi, de viva veu i per escrit, aquest edicte:
23 «Això fa saber Cir, rei de Pèrsia: El Senyor, Déu del cel, que ha posat a les meves mans tots els reialmes de la terra, m’ha encomanat que li edifiqui un temple a Jerusalem, al país de Judà. Tots aquells de vosaltres que pertanyen al seu poble poden tornar. I que el Senyor, el seu Déu, sigui amb ells!»