1 Josafat, rei de Judà, va tornar sa i estalvi al seu palau de Jerusalem.
2 Però el vident Jehú, fill d’Hananí, l’anà a trobar i li digué:– ¿Has d’ajudar un malvat i estimar els enemics del Senyor? Per això el Senyor s’ha indignat contra tu.
3 Amb tot, tens això de bo: has eradicat d’aquest país els bosquets sagrats i has cercat el Senyor amb tot el teu cor.
4 Josafat residia a Jerusalem, però volgué tornar a passar entre el poble, des de Beerxeba fins a les muntanyes d’Efraïm, fent que es convertissin al Senyor, el Déu dels seus pares.
5 Va establir jutges en cada ciutat fortificada del país de Judà,
6 i els deia:– Fixeu-vos bé en el que feu, perquè no jutjareu en nom dels homes sinó del Senyor, que serà amb vosaltres quan dictareu la sentència.
7 Temeu, per tant, el Senyor i mireu-vos-hi quan sentencieu, perquè el Senyor, el nostre Déu, no admet injustícies, ni favoritismes, ni suborns.