16 Demà baixeu contra ells; vindran per la pujada de Sis i els trobareu al final del torrent que hi ha davant el desert de Jeruel.
17 En aquesta ocasió no sou vosaltres qui heu de combatre. Situeu-vos allí i quedeu-vos-hi per contemplar la victòria del Senyor a favor vostre. Gent de Judà i de Jerusalem, no tingueu por, no us acovardiu. Demà sortiu-los al pas, que el Senyor serà amb vosaltres.
18 Josafat es va prosternar amb el front a terra, i també tots els de Judà i de Jerusalem es prosternaren davant el Senyor per adorar-lo.
19 Els levites descendents dels clans de Quehat i de Corè es van aixecar per lloar el Senyor, Déu d’Israel, amb totes les seves forces.
20 De bon matí es posaren en marxa cap al desert de Tecoa. Quan sortien, Josafat s’aturà i digué:– Escolteu-me, homes de Judà i de Jerusalem! Confieu en el Senyor, el vostre Déu. Sortiu confiats. Tingueu confiança en els profetes i triomfareu.
21 Llavors va reunir l’assemblea del poble per designar un grup de cantors que lloessin el Senyor quan fes aparèixer la seva santedat. Col·locats al davant de les tropes, havien de cantar: «Enaltiu el Senyor; perdura eternament el seu amor.»
22 Tan bon punt començaren els crits de festa i de lloança, el Senyor va parar emboscades contra els ammonites, els moabites i els edomites de les muntanyes de Seïr que havien vingut contra Judà, i foren derrotats.