6 va exclamar:– Senyor, Déu dels nostres pares, tu ets el Déu del cel i domines tots els reialmes de la terra. Tens a les mans la força i el poder, i ningú no et pot plantar cara.
7 Tu, Déu nostre, vas desposseir els habitants d’aquest país davant el teu poble d’Israel, i el vas donar per sempre als descendents d’Abraham, el teu amic.
8 Un cop establerts al país, hi van edificar un santuari dedicat al teu nom, pensant:
9 “Quan sobrevingui una desgràcia, el càstig de la guerra, la pesta o la fam, si ens presentem davant aquest temple, davant teu, perquè és el temple que porta el teu nom, i si et clamem a tu enmig del perill, tu ens escoltaràs i ens salvaràs.”
10 Ara ja veus què fan els ammonites, els moabites i els edomites de la muntanya de Seïr: quan els d’Israel venien del país d’Egipte, tu no vas permetre que passessin pel seu territori, i per això, en lloc de destruir-los, es van desviar.
11 Ara ens ho paguen venint a desposseir-nos de l’heretat que tu ens havies donat.
12 Ets tu, Déu nostre, qui els has de judicar. Nosaltres no tenim prou força per a fer front a aquesta gran multitud que ara ens ataca; no sabem què fer, però tenim els ulls posats en tu.