10 I ara, a més, voleu reduir aquesta gent de Judà i de Jerusalem a la condició d’esclaus i esclaves. Però, ¿no és cert que això seria fer-vos més culpables davant el Senyor, el vostre Déu?
11 Escolteu-me, doncs, i doneu la llibertat als captius que heu fet entre els vostres germans, perquè l’enuig del Senyor s’ha encès contra vosaltres.
12 Llavors alguns dels caps dels efraïmites, Azariahu, fill de Jehohanan, Berequiahu, fill de Meixil·lemot, Jehizquiahu, fill de Xal·lum, i Amassà, fill d’Hadlai, es plantaren davant els qui venien de la campanya
13 i els digueren:– No dugueu aquí aquests captius: seria fer-nos més culpables davant el Senyor. La nostra culpa ja és prou gran, i ja està prou encès l’enuig del Senyor contra Israel, perquè encara vulgueu augmentar els nostres pecats i les nostres culpes.
14 Llavors els combatents, davant els prohoms i davant tota l’assemblea, van alliberar els captius i renunciaren al botí.
15 Després uns homes designats personalment es van fer càrrec dels captius. Amb el que hi havia en el botí vestiren els qui no tenien roba, els donaren calçat, els feren menjar i beure i, amb oli, els van amorosir les ferides. Van fer muntar en ases tots els qui no podien caminar i els dugueren a Jericó, la ciutat de les Palmeres, prop dels seus connacionals. Després se’n tornaren a Samaria.
16 Per aquell temps, el rei Acaz va enviar una ambaixada als reis d’Assíria perquè l’ajudessin.