11 Llavors el Senyor va fer venir contra ells els generals de l’exèrcit del rei d’Assíria, que capturaren Manassès, li posaren garfis a la boca i se l’endugueren a Babilònia carregat de cadenes.
12 En la seva dissort va intentar d’apaivagar el Senyor, el seu Déu, i s’humilià profundament davant el Déu dels seus pares.
13 El va implorar, i el Senyor es deixà commoure per ell: va escoltar la seva pregària i el féu tornar a Jerusalem perquè continués el seu regnat. Llavors Manassès va reconèixer que el Senyor és l’únic Déu.
14 Algun temps després, Manassès va construir una muralla molt alta a l’exterior de la ciutat de David, des de l’oest de Guihon, en el torrent, fins al camí que arriba a la porta dels Peixos, vorejant l’Ófel. També va posar caps militars en totes les ciutats fortificades de Judà.
15 Va retirar del temple del Senyor els déus estrangers, l’estàtua idolàtrica i tots els altars que havia dedicat a la muntanya del temple del Senyor i per tot Jerusalem; els llançà fora de la ciutat.
16 Va restaurar l’altar del Senyor, hi oferí sacrificis de comunió i d’acció de gràcies i va ordenar als de Judà que donessin culte al Senyor, Déu d’Israel.
17 Amb tot, el poble encara continuava oferint sacrificis en els recintes sagrats, per bé que només al Senyor, el seu Déu.