14 Algun temps després, Manassès va construir una muralla molt alta a l’exterior de la ciutat de David, des de l’oest de Guihon, en el torrent, fins al camí que arriba a la porta dels Peixos, vorejant l’Ófel. També va posar caps militars en totes les ciutats fortificades de Judà.
15 Va retirar del temple del Senyor els déus estrangers, l’estàtua idolàtrica i tots els altars que havia dedicat a la muntanya del temple del Senyor i per tot Jerusalem; els llançà fora de la ciutat.
16 Va restaurar l’altar del Senyor, hi oferí sacrificis de comunió i d’acció de gràcies i va ordenar als de Judà que donessin culte al Senyor, Déu d’Israel.
17 Amb tot, el poble encara continuava oferint sacrificis en els recintes sagrats, per bé que només al Senyor, el seu Déu.
18 La resta de la història de Manassès, com va pregar al seu Déu, i els missatges dels vidents que li parlaven en nom del Senyor, Déu d’Israel, tot consta en la Crònica dels reis d’Israel.
19 La seva pregària i l’acolliment que va rebre, el seu pecat i la seva infidelitat, els recintes sagrats que havia edificat, amb els bosquets que hi havia plantat i els ídols que hi havia erigit abans d’humiliar-se, tot consta en la Crònica d’Hozai.
20 Manassès va morir i es va reunir amb els seus pares; el van enterrar en el seu palau. El va succeir el seu fill Amon.