3 Va reconstruir els recintes sagrats que el seu pare Ezequies havia destruït. Va consagrar altars als Baals i va plantar bosquets sagrats. Adorava tot l’estol dels astres i els donava culte.
4 Va dedicar altars dins el temple del Senyor, tot i que el Senyor havia dit: «Jerusalem portarà per sempre el meu nom.»
5 Així, doncs, va dedicar altars a tot l’estol dels astres en els dos atris del temple del Senyor.
6 Va cremar en sacrifici els seus fills a la vall de Benhinnom, practicava els encanteris, la màgia i la bruixeria, i va cridar nigromants i endevins. No parava d’ofendre el Senyor i d’irritar-lo amb el seu mal comportament.
7 L’estàtua idolàtrica que havia fet, la va instal·lar al temple de Déu, tot i que Déu havia dit a David i al seu fill Salomó: «Faré que aquest temple i Jerusalem portin el meu nom per sempre, ja que he escollit aquesta ciutat d’entre totes les tribus d’Israel.
8 Mai més no deixaré que els peus del poble d’Israel s’allunyin d’aquesta terra que vaig destinar als vostres pares, a condició que mirin de posar en pràctica tot allò que els he manat, tota la Llei, els decrets i els preceptes que van rebre per mitjà de Moisès.»
9 Manassès va esgarriar tant Judà i els habitants de Jerusalem, que es portaven encara pitjor que les nacions que el Senyor havia exterminat davant els israelites.