8 Mai més no deixaré que els peus del poble d’Israel s’allunyin d’aquesta terra que vaig destinar als vostres pares, a condició que mirin de posar en pràctica tot allò que els he manat, tota la Llei, els decrets i els preceptes que van rebre per mitjà de Moisès.»
9 Manassès va esgarriar tant Judà i els habitants de Jerusalem, que es portaven encara pitjor que les nacions que el Senyor havia exterminat davant els israelites.
10 El Senyor va parlar a Manassès i al seu poble, però no en feren cas.
11 Llavors el Senyor va fer venir contra ells els generals de l’exèrcit del rei d’Assíria, que capturaren Manassès, li posaren garfis a la boca i se l’endugueren a Babilònia carregat de cadenes.
12 En la seva dissort va intentar d’apaivagar el Senyor, el seu Déu, i s’humilià profundament davant el Déu dels seus pares.
13 El va implorar, i el Senyor es deixà commoure per ell: va escoltar la seva pregària i el féu tornar a Jerusalem perquè continués el seu regnat. Llavors Manassès va reconèixer que el Senyor és l’únic Déu.
14 Algun temps després, Manassès va construir una muralla molt alta a l’exterior de la ciutat de David, des de l’oest de Guihon, en el torrent, fins al camí que arriba a la porta dels Peixos, vorejant l’Ófel. També va posar caps militars en totes les ciutats fortificades de Judà.