26 Responeu, doncs, al rei de Judà que us ha enviat a consultar el Senyor: “Això et dic jo, el Senyor, Déu d’Israel: Les meves paraules que has sentit referents a aquest lloc i als seus habitants
27 t’han tocat el cor, i t’has humiliat; t’has esquinçat els vestits, has plorat i t’has humiliat davant meu. Per tant, jo també t’he escoltat a tu. Ho dic jo, el Senyor.
28 Faré que et reuneixis amb els teus pares; reposaràs en pau dins el sepulcre, i els teus ulls no veuran res de la calamitat que faré caure damunt aquest lloc i la seva població.”Ells van fer saber al rei aquesta resposta.
29 El rei va convocar al seu costat tots els ancians de Judà i de Jerusalem.
30 Llavors va pujar al temple del Senyor amb tots els homes de Judà, tots els habitants de Jerusalem, els sacerdots, els levites i tot el poble, des del més gran fins al més petit, i va proclamar davant d’ells tot el que hi havia escrit en el Llibre de l’aliança trobat al temple del Senyor.
31 El rei, dret al seu lloc, a la presència del Senyor, va renovar l’aliança amb el compromís de seguir-lo i de complir els seus preceptes, les seves prescripcions i els seus decrets amb tot el cor i amb tota l’ànima, i de guardar les clàusules de l’aliança, tal com estaven escrites en aquell llibre.
32 El rei va fer que tots els qui es trobaven a Jerusalem i a Benjamí acceptessin el compromís de l’aliança. Els habitants de Jerusalem també van comprometre’s a complir l’aliança de Déu, el Déu dels seus pares.