12 Salomó, dret de cara a l’altar del Senyor, davant tota l’assemblea d’Israel, va alçar les mans.
13 Era dalt d’una estrada de bronze que feia cinc colzades de llarg, cinc d’ample i tres d’alt; l’havia feta construir i l’havia col·locada al mig de l’atri. Allà s’agenollà davant tota l’assemblea d’Israel i, amb les mans esteses cap al cel,
14 va pregar així:– Senyor, Déu d’Israel, no hi ha cap Déu com tu, ni al cel ni a la terra. Tu guardes l’aliança i la fidelitat envers els teus servents que es comporten amb tu amb cor sincer.
15 Tu has complert les promeses fetes al meu pare David, el teu servent: allò que li vas prometre de paraula, ho has dut a terme el dia d’avui.
16 Ara, doncs, Senyor, Déu d’Israel, guarda a favor del teu servent, el meu pare David, la promesa que li vas fer quan li deies: “Mai no deixarà d’haver-hi un descendent teu que ocupi el tron d’Israel, mentre els teus descendents vetllin sobre la seva conducta i es comportin davant meu segons la meva Llei, tal com tu has fet.”
17 Així, doncs, Senyor, Déu d’Israel, que es realitzi la promesa que vas fer al teu servent David!
18 »Però, ¿és que Déu podria veritablement residir amb els homes a la terra? Si ni el cel ni el cel del cel no poden contenir la teva immensitat, molt menys aquest temple que jo t’he construït.