2 Per això t’he construït una mansió esplèndida, un lloc on habitis per sempre.
3 Després el rei es va girar i va beneir tota l’assemblea d’Israel, que era allà dreta.
4 Salomó digué:– Beneït sigui el Senyor, Déu d’Israel! Ell va parlar al meu pare David i ara ha complert allò que li havia dit:
5 “Des del dia que vaig fer sortir del país d’Egipte el meu poble, no he escollit cap ciutat, d’entre totes les tribus d’Israel, per a construir-hi un temple que portés el meu nom; i no vaig escollir ningú perquè fos sobirà del meu poble Israel.
6 Només vaig escollir Jerusalem perquè portés el meu nom, i David perquè regís Israel, el meu poble.”
7 David, doncs, el meu pare, portava al cor el desig d’edificar un temple dedicat al nom del Senyor, Déu d’Israel.
8 Però el Senyor li va dir: “La intenció que portes al cor de dedicar un temple al meu nom és bona;