5 Les víctimes que el rei Salomó va oferir al Senyor foren vint-i-dos mil vedells i cent vint mil caps de bestiar entre anyells i cabrits. El rei i tot el poble van dedicar així el temple de Déu.
6 Els sacerdots atenien a les seves funcions, i els levites, amb els instruments per a cantar al Senyor que el rei David havia fet construir, enaltien el Senyor: «Perdura eternament el seu amor», tal com David els feia salmejar. Davant d’ells, els sacerdots tocaven les trompetes i tot el poble d’Israel estava dret.
7 Salomó també va consagrar l’interior de l’atri que hi ha davant l’edifici del santuari del Senyor. Allí va oferir els holocaustos, les ofrenes i el greix de les víctimes de comunió, perquè a l’altar de bronze que ell havia fet construir no hi cabien els holocaustos, les ofrenes i el greix.
8 En aquella ocasió, Salomó va celebrar la festa dels Tabernacles durant set dies, amb tot el poble d’Israel, una gran assemblea, vinguda des de Lebó-Hamat fins al torrent d’Egipte.
9 El dia vuitè van celebrar l’aplec sagrat de cloenda, ja que durant set dies havien celebrat la dedicació de l’altar, i durant set dies més la festa dels Tabernacles.
10 El dia vint-i-tres del mes setè, Salomó va acomiadar el poble. Ells se’n tornaren a casa seva, contents i amb el cor ple de goig per tot el bé que el Senyor havia fet a David, a Salomó i a Israel, el seu poble.
11 Quan Salomó acabà de construir el temple del Senyor i el palau reial, quan havia dut a bon terme tot el que s’havia proposat de fer en aquests dos edificis,