14 Gòrgies, que ara era el governador militar de la regió, mantenia un cos de tropes mercenàries i aprofitava totes les ocasions per a atacar els jueus.
15 Al mateix temps, també els idumeus hostilitzaven els jueus des de les fortaleses estratègiques que ocupaven. A més, amb els fugitius que ells acollien, procedents de Jerusalem, feien el possible per fomentar l’estat de guerra.
16 Però el Macabeu i els seus homes, després d’haver fet pregàries públiques demanant a Déu que lluités al seu costat, es van llançar a la campanya contra les fortaleses dels idumeus.
17 Després d’uns atacs valerosos, van foragitar els qui defensaven les muralles i s’apoderaren de les posicions. Degollaven tots els qui queien a les seves mans, i en mataren gairebé vint mil.
18 Tanmateix, almenys nou mil idumeus aconseguiren de refugiar-se en dues fortaleses imposants, amb tot allò que cal per a resistir un setge.
19 El Macabeu hi deixà, per a assetjar-les, Simó, Josep i Zaqueu amb el contingent de tropes necessari, i ell se n’anà cap a altres llocs on la urgència el reclamava.
20 Però alguns dels assetjats van subornar els soldats de Simó, afamats de diners, i es pogueren escapar al preu de setanta mil monedes de plata.