1 Lísies, tutor i parent del rei, que era el cap del govern del reialme, estava molt preocupat per tots aquells contratemps. Per això, molt poc després,
2 va sortir en campanya contra els jueus amb un exèrcit de vuitanta mil homes acompanyats de tota la cavalleria. Volia convertir Jerusalem en una ciutat grega,
3 gravar el temple amb una contribució idèntica a la dels llocs de culte pagans i posar cada any en venda el càrrec de gran sacerdot.
4 Però Lísies, que estava orgullós de les desenes de milers de soldats d’infanteria, dels milers de genets i dels seus vuitanta elefants, no feia entrar en els seus càlculs el poder de Déu.
5 Envaí, doncs, Judea i s’acostà a Betsur, una plaça forta a uns trenta quilòmetres de Jerusalem, i l’atacà durament.
6 Quan el Macabeu i els seus van saber que Lísies assetjava les fortaleses del país, van convocar la gent i, tots plegats, suplicaren al Senyor amb plors i gemecs que enviés un àngel bo a salvar Israel.
7 El Macabeu mateix fou el primer a prendre les armes i el primer a animar els altres a arriscar-se al seu costat a córrer en ajut dels germans. I tots a l’una s’hi van llançar enardits.
8 No eren gaire lluny de Jerusalem, quan se’ls va aparèixer un cavaller vestit de blanc que els guiava, brandant les seves armes d’or.
9 Llavors, tots alhora es posaren a lloar el Déu misericordiós, i es van animar tant que se sentien capaços no sols de traspassar homes, sinó de foradar les feres més salvatges i fins muralles de ferro.
10 Van avançar en ordre de batalla amb aquell aliat del cel que la bondat del Senyor els enviava
11 i es llançaren com lleons contra els enemics; van deixar estesos onze mil soldats i mil sis-cents genets i van obligar tots els altres a fugir.
12 La major part dels fugitius s’hagueren d’escapar ferits i desarmats. I el mateix Lísies es va salvar fugint com un covard.
13 Però Lísies, que era un home de seny, va reflexionar sobre la derrota que acabava de sofrir, i arribà a la conclusió que els hebreus eren invencibles perquè el Déu poderós lluitava al seu costat. Per això els envià missatgers
14 per convèncer-los de fer les paus en unes condicions justes; ell, per la seva banda, convenceria el rei de la necessitat que es convertís en amic dels jueus.
15 El Macabeu, mirant el bé comú, va acceptar totes les propostes de Lísies. D’altra banda, el rei va accedir també a les propostes que el Macabeu havia presentat per escrit a Lísies a favor dels jueus.
16 La carta enviada per Lísies als jueus s’expressava així:«Lísies saluda el poble jueu.
17 Joan i Absalom, els vostres ambaixadors, m’han fet arribar el document adjunt, pregant-me que en ratifiqués el contingut.
18 He exposat al rei tot el que calia posar a la seva consideració i el rei ha accedit a tot el que depèn d’ell.
19 Si continueu, doncs, amb aquestes bones disposicions envers el govern, jo també maldaré d’ara endavant per contribuir al vostre bé.
20 Pel que fa als detalls, he donat instruccions als vostres representants i als meus perquè els tractin amb vosaltres.
21 Estigueu bons. Dia vint-i-quatre del mes de Zeus Corinti de l’any cent quaranta-vuit.»
22 La carta del rei deia així:«El rei Antíoc saluda el seu germà Lísies.
23 D’ençà que el nostre pare se n’ha anat amb els déus, és voluntat meva que els súbdits del meu regne visquin sense inquietud i es puguin dedicar als seus propis assumptes.
24 D’altra banda, he sentit a dir que els jueus es resisteixen a adoptar els costums grecs, tal com volia el meu pare. S’estimen més el seu propi estil de viure i ens demanen que els sigui permès d’observar les seves lleis.
25 Com que també nosaltres desitgem que aquest poble visqui sense inquietud, decretem que els sigui restituït el seu temple i que puguin governar-se conforme als costums dels seus avantpassats.
26 Vulgues enviar-los algun representant per assegurar-los de la nostra voluntat pacificadora, de manera que, coneixent les nostres intencions, agafin confiança i es dediquin als seus afers amb tota tranquil·litat.»
27 Aquesta és la carta que el rei adreçà al poble jueu:«El rei Antíoc saluda el consell dels ancians i tots els altres jueus.
28 Esperem i desitgem que estigueu bé. També nosaltres ho estem.
29 Menelau ens ha fet avinent el desig que teniu de tornar a casa vostra i ocupar-vos de les vostres coses.
30 Doncs bé, a tots els qui hi retornaran abans del trenta del mes de xàntic, els garantim la seguretat plena.
31 Els jueus podran seguir els seus usos alimentaris i les seves pròpies lleis, tal com feien abans, i cap jueu no serà molestat sota cap pretext per delictes comesos per ignorància.
32 Us enviem també Menelau per a tranquil·litat vostra.
33 Estigueu bons. Dia quinze del mes de xàntic de l’any cent quaranta-vuit.»
34 També els romans van enviar als jueus una carta que deia:«Quint Mèmmius i Titus Mànius, legats de Roma, saluden el poble jueu.
35 Nosaltres donem també la nostra aprovació a tot allò que Lísies, parent del rei, us ha concedit.
36 Examineu acuradament els punts que Lísies ha posat a la consideració del rei i envieu-nos immediatament algú amb la vostra resposta perquè ho puguem exposar al rei de manera avantatjosa per a vosaltres. Nosaltres estem a punt d’anar cap a Antioquia;
37 per això, envieu-nos de pressa algú perquè també nosaltres coneguem les vostres intencions.
38 Estigueu bons. Dia quinze del mes de xàntic de l’any cent quaranta-vuit.»