22 La carta del rei deia així:«El rei Antíoc saluda el seu germà Lísies.
23 D’ençà que el nostre pare se n’ha anat amb els déus, és voluntat meva que els súbdits del meu regne visquin sense inquietud i es puguin dedicar als seus propis assumptes.
24 D’altra banda, he sentit a dir que els jueus es resisteixen a adoptar els costums grecs, tal com volia el meu pare. S’estimen més el seu propi estil de viure i ens demanen que els sigui permès d’observar les seves lleis.
25 Com que també nosaltres desitgem que aquest poble visqui sense inquietud, decretem que els sigui restituït el seu temple i que puguin governar-se conforme als costums dels seus avantpassats.
26 Vulgues enviar-los algun representant per assegurar-los de la nostra voluntat pacificadora, de manera que, coneixent les nostres intencions, agafin confiança i es dediquin als seus afers amb tota tranquil·litat.»
27 Aquesta és la carta que el rei adreçà al poble jueu:«El rei Antíoc saluda el consell dels ancians i tots els altres jueus.
28 Esperem i desitgem que estigueu bé. També nosaltres ho estem.