8 No eren gaire lluny de Jerusalem, quan se’ls va aparèixer un cavaller vestit de blanc que els guiava, brandant les seves armes d’or.
9 Llavors, tots alhora es posaren a lloar el Déu misericordiós, i es van animar tant que se sentien capaços no sols de traspassar homes, sinó de foradar les feres més salvatges i fins muralles de ferro.
10 Van avançar en ordre de batalla amb aquell aliat del cel que la bondat del Senyor els enviava
11 i es llançaren com lleons contra els enemics; van deixar estesos onze mil soldats i mil sis-cents genets i van obligar tots els altres a fugir.
12 La major part dels fugitius s’hagueren d’escapar ferits i desarmats. I el mateix Lísies es va salvar fugint com un covard.
13 Però Lísies, que era un home de seny, va reflexionar sobre la derrota que acabava de sofrir, i arribà a la conclusió que els hebreus eren invencibles perquè el Déu poderós lluitava al seu costat. Per això els envià missatgers
14 per convèncer-los de fer les paus en unes condicions justes; ell, per la seva banda, convenceria el rei de la necessitat que es convertís en amic dels jueus.