1 Un cop closos aquests tractats entre Lísies i els jueus, Lísies se’n tornà cap al rei, mentre els israelites es dedicaven al conreu dels camps.
2 Però els governadors de la regió, Timoteu, Apol·loni, fill de Genneu, Hierònim i Demofont, com també Nicànor, cap dels mercenaris xipriotes, no els deixaven viure tranquils i en pau.
3 Els habitants de Jafa van cometre una acció realment criminal. Com a prova per aparentar que no duien cap mala voluntat contra els jueus que vivien enmig d’ells, van convidar-los amb dones i fills a pujar en unes barques que ells mateixos havien preparat.
4 Com que es tractava d’un decret oficial de la ciutat, els jueus, sense maliciar res, van acceptar la invitació per demostrar que volien viure en pau. Però quan foren en alta mar, els van tirar al fons. Almenys eren dues-centes persones.
5 Quan Judes es va assabentar d’aquest acte de crueltat contra els seus compatriotes, va donar ordres als seus homes.
6 I, després d’invocar Déu, jutge just, va marxar contra els assassins dels seus germans. De nit va calar foc al port, va incendiar les naus i passà a tall d’espasa els qui s’hi havien refugiat.
7 Després, com que les portes de la ciutat estaven tancades, es va retirar, però amb la intenció de retornar per exterminar tota la població de Jafa.