15 Però Judes i els seus homes van invocar el gran sobirà de l’univers, que sense ariets ni màquines de guerra havia enderrocat Jericó en temps de Josuè. Després van assaltar furiosament la muralla
16 i, per voler de Déu, s’apoderaren de la ciutat. El carnatge fou indescriptible, fins al punt que l’estany que és a tocar de la ciutat, d’uns quatre-cents metres d’ample, semblava ple de la sang que s’hi havia escolat.
17 Des de Casfo, Judes i els seus van recórrer uns cent quaranta quilòmetres fins a arribar a Càrax, on viuen els jueus anomenats tobians.
18 No hi van trobar Timoteu, perquè ja s’havia retirat d’aquells indrets sense cap mena de resultat, tot i que havia deixat una guarnició realment molt forta en un punt determinat.
19 Dositeu i Sosípatre, oficials del Macabeu, van atacar i exterminar els soldats que Timoteu havia deixat a la fortalesa, més de deu mil homes.
20 Després el Macabeu va dividir les seves tropes en batallons, va designar els oficials que els havien de comandar i es llançà contra Timoteu, que disposava d’una força de cent vint mil soldats d’infanteria i dos mil cinc-cents de cavalleria.
21 Quan Timoteu va saber que Judes s’acostava, va evacuar les dones i els infants amb tots els bagatges cap a un indret anomenat Carnaim. Era un lloc inexpugnable i inaccessible, ja que tots els passos que hi conduïen eren molt estrets.